lunes, 14 de febrero de 2022

A la Verge de la Soledat, de Antonio Muedra

 A LA VERGE DE LA SOLEDAT



“Por el rio de la calle va

la Virgen de la Soledad”

Federico Garcia Lorca


Ulls plens de tristor

que una mare reflexa

davant el destí cert

del ben volgut fill.


Abans de la seua mort

sa mare ja vist de dol,

vivint l’amargura

d’un somni molt profund.


Real es fa eixe somni

quan ver al fill volgut,

portat a la mort

del camí del Calvari.


Amb dolor segueix els seus passos 

sentint en cada pedra

el cruixir d’aquella fusta

i els entropessons entre tenebres.


Cena d’amor, els ulls es tanquen

en aquel fill acabat,

que portaria la glória

en un día assenyalat.


Una pluja de llàgrimes

al rostro de sa mare,

riu roig

barrejat amb la seua sang.


Al peu de la Creu

plors, gemecs i planys,

que calmar vol el fill

amb una mirada de tendressa.


Anomenant-se Soledat

perque la Verge

sola es quedava

perdent allò que més estimava.


Tres dies li calgué esperar

i que el seu plor se n’anara,

en un llampegat sepulcre

a Crist va soterrar.


La fe que la mare tenia,

a la fi tot es realitza:

allò fosc i tenebrós

blanc esdevingué.


Crist hi ha ressucitat

i a la Verge

acompanyà está.


Antoni Miquel Muedra i Cervera

Germà Major de la Flagel.lació del Senyor


(poesía publicada en el Libro-Programa de la Semana Santa Manisera 2005)

El “Acte del Devallament”, un hito piadoso en la Manises del siglo XXI.

  El “Acte del Devallament”, un hito piadoso en la Manises del siglo XXI. Cada Viernes Santo, cuando la tarde cae sobre la llanura valenc...